Dentada peça de ferro fos,
dent a dent,
a mossegades,
encaixes sense una mínima errada
-màgia manufacturada dels antics déus invisibles-
i obris cada somni, cada intenció,
cada filament embolicat dels meus descabdells,
dels meus entrebancs,
dels meus subterfugis…
Dentada, amolada, fúlgida peça
que entre les mans et perds,
difusa i etèria,
habitant d’un altre món alié…
A mossegades et menges la desídia,
dent a dent, a mossegades,
clau venerada,
enverinada,
obri’m sencera, d’amunt a avall
i desentranya a la fi,
la meua lluentor secreta.
Fotografia i poema: Araceli Martín.
17/7/2015
Inventariant il.lusions 