Ja ho sé.
He de fer-ne fora els complexos.
Sacsejar de ridícul la jaqueta,
Llevar-li la pols tot d’una
I despullar-me,
Despullar-me
Al límit de la llengua,
A la vorera de la rima
I, a la fronterera pàtria del vers
Quedar-me nua.
Nua de complexos.
Ja ho sé.
No cal que m’ho digues.
Però pagarà la pena aquesta entremaliada decisió?
Araceli Martín.
Març 2016
Inventariant il.lusions 